Páginas

Reflexions davant la indefensió del gestor públic


M’hauria agradat no haver de fer aquest escrit, però cansat de veure el meu nom associat a difamacions sobre la netedat de la meva gestió al front de l'Hospital de Sant Pau, i davant l’enervant lentitud de la justícia, em veig obligat a explicar-me en públic, un territori que els meus acusadors coneixen, almenys fins ara, molt millor que jo. 

Cada any el director de recursos humans de Sant Pau, fet comú a tots els hospitals del món, signa milers de contractes temporals: cobertures de guàrdies, de torns, etc. I de tant en tant en signa algun vinculat a l’exploració d’un nou projecte, degudament aprovat pels òrgans de direcció. Aquests darrers contractes s’acabaran consolidant o no en funció dels resultats de la innovació proposada, i per aquest motiu són encarregats a les persones que es consideren més idònies, al marge, evidentment, que si el projecte consolida, s’hauran de concursar les places. I aquest va ser el cas del Dr. José Cuervo i de la Dra. Mercè Cruells, professionals als quals se’ls va encarregar, respectivament, la posta en marxa del nou centre d’innovació en col·laboració amb I2Cat (per cert inaugurat i en marxa), i del nou hotel d’entitats, una plataforma per a les associacions de malalts vinculades a l’hospital, que amb la crisi no va acabar reeixint. Aquests dos professionals van gaudir de contractes legals, amb remuneracions ajustades tant a la seva categoria professional com a l’encàrrec, van treballar les hores contractades i van fer la feina encomanada. Entenc que als acusadors no els puguin agradar els nous projectes o les persones designades, però la pregunta que es fa el gestor públic és, ¿per què s’ha imputat a tots els que van signar aquests contractes, quan tot el que acabo d’explicar es pot comprovar de manera senzilla per la jurisdicció laboral més ràpida i menys efectista? 

El cas del Dr. Ricard Gutiérrez mereix capítol propi. El Dr. Gutiérrez va ser contractat l’any 2001 pel llavors Gerent de Sant Pau, el Dr. Joaquim Esperalba, ara també tots dos assenyalats per dits acusadors, malgrat que aquell va ser un contracte legal d’adjunt a Gerència. Anys després, amb els canvis directius habituals, el Dr. Gutiérrez va ser destinat a endegar una càtedra de gestió sanitària a la Fundació Dr. Robert, una fundació que la Universitat Autònoma de Barcelona comparteix amb tots els centres universitaris amb els quals té conveni i que té la seu a la Casa de Convalescència, dintre del propi recinte de Sant Pau. Aquesta càtedra organitza diverses activitats, entre elles un Mestratge de prestigi pel qual ja hi han passat més de 400 postgraduats, i compta amb una comissió de seguiment, sota la presidència de la UAB, que avalúa les activitats i aprova comptes i pressupostos. En el seu moment, els responsables de Sant Pau van decidir que el Dr. Gutiérrez, en comptes de fer les funcions d’adjunt a Gerència, desplegués aquesta activitat docent, fet que és molt comú en un hospital universitari. Entenc que algú vulgui, en bé de la transparència, saber si el contracte que tenia el nou Director de la Càtedra era el que li corresponia, fet també senzill de comprovar per la jurisdicció laboral, però la pregunta és, ¿com es pot acusar a la Direcció de Sant Pau de pagar un directiu que no hi va? ¿Per quin motiu el Gerent de Sant Pau i el Dr. Gutiérrez hauran d’esperar anys sota sospita fins que algú tingui a bé aclarir uns fets tan fàcils d’esbrinar? 

Estic convençut que s’acabarà fent justícia i que s’aclariran les ombres de dubte que avui planen sobre tots els que estem implicats en aquesta causa, però el que no entenc és per què l’administració jurídica no fa servir procediments més tècnics i més ajustats a la naturalesa laboral dels assumptes tractats, en un terreny on els gestors públics podríem tenir una defensa més respectuosa amb l’obligada pressumpció d’honorabilitat de la nostra gestió.